Mallorca Cup

En Martí i jo hem estat tots els dies de Setmana Santa a Mallorca en un campionat de futbol. La primera anècdota és que vam anar amb un barco molt gros i bonic ple de quadres de la Montse Casacuberta. Hem estat allotjats en un hotel de 3* a Santa Ponsa prou correcte. Santa Ponsa té una platja molt bonica i absolutament res més que valgui la pena. La resta són restaurants, bars, souvenirs i hotels.

En aquest campionat hi participen moltíssims equips en totes les categories, benjamins, alevins, infantils ... hi havia equips de Catalunya, València, Galícia, Astúries, Euzkadi, Itàlia i naturalment mallorquins. L'organització ha sigut un 10. Els partits eren a camps diferents pels voltants de Palma i cada equip tenia un autocar que recollia a l'hotel et portava al camp, et tornava a l'hotel ... ni una vegada el vam haver d'esperar ni un minut. Un 10.

La veritat és que ens ho hem passat molt i molt bé. En Martí el veia de tant en tant, estava sota la disciplina d'equip i tot i que érem al mateix hotel i dinàvem i sopàvem al mateix menjador, ho fèiem sempre en taules diferents i fins i tot en horaris diferents. Ha sigut molt bonic veure la pinya que han fet tot l'equip i el que han arribat a disfrutar. Pel que fa al fumbol també ens ha anat de nassos. Vam quedar segons, després d'arribar a la final i perdre-la en temps de descompte amb molta mala sort. A la mitja part anàvem guanyant 1-0 amb un golàs d'en Martí, sí ho sento un golàs tothom ho va dir, però vam tenir la mala sort que ens van empatar de seguida de començar la segona. Després va ser molt igualat i quan passaven 30 segons ens van marcar el segon. La mala sort no acaba aquí ja que l'àrbitre conscient que ens havien marcat fora de temps ens va donar una jugada i vam aconseguir crear una oportunitat de gol i amb el porter batut vam xutar al pal. Catxis.

Enfí una experiència boníssima en tots sentis

Gimnàs Anna

L'Anna com sabeu s'està convertint en una gimnasta. Entrena tres dies la setmana i algunes setmanes quatre dies. Els entrenaments són de dues hores i mitja i si hi ha un quart dia aquest és de 3 hores. La veritat és que a ella li encanta. Estem descobrint aquest esport que el desconeixíem totalment i comencem a valorar-ne la dificultat i valor.

A diferència de mots altres esports, en aquest només es competeix tres dies l'any, la qual cosa vol dir que estàs mesos i mesos preparant els segons que duren els exercicis del dia del campionat. Totes les hores que has entrenat i tot l'esforç que has fet és per a que surti perfecte en un moment precís i exacte. Ni un segon abans ni un després, en aquell moment.

L'Anna competeix en 4 "aparells" Salt, Terra, Barra d'equilibri i barres assimètriques. Ja ha competit dos dies. El primer al costat de Lleida en un poble que es diu Bellvís, la veritat és que ho va fer molt bé i va quedar la vuitena de 58 gimnastes. El que més ens va sorpendre a ella la primera és fins a quin punt va de debò. Desfilada d'entrada, jutges uniformats, molta parafarnàlia ... El segon dia va ser a Vic, i el que dèiem, el primer exercici no li va sortir bé i això va condicionar la nota total final perquè la resta d'aparells els va fer bé. Va quedar la 27 ena de 72. No està mal però pitjor que el primer dia.

Ara s'està preparant per al dia 12 d'abril que competirà a Salt. Amenacem en explicar-ho.

JA TENIM UN MARATONIA A LA FAMILIA

El mes de gener em vaig fer mal a la cama dreta i ja era crònic. Vaig anar al podòleg que va confirmar que, si volia seguir fent kilòmteres, havia de corregir la meva trepitjada amb unes plantilles, deixar de córrer indefinidament i anar a un fisioterapeuta a fer uns quants massatges per descarregar les contractures que tenia als quadríceps i els bessons.

Vaig desar les sabatilles i em vaig aturar del tot amb l'esperança de poder fer la 1/2 marató de Barcelona (21 Km) del dia 10 de febrer que ja era a tocar, però la recuperació muscular no va arribar a temps i al Km 16 em van petar els bessons i vaig haver de plegar. Vaig tornar a desar les sabatilles, vaig anar a fer massatges - prèvia la célebre depilada que em van ordenar- i en un tres i no res ja vam ser a 2 de març, data de la Marató de Barcelona a la qual ja estava inscrit des de desembre. I ara què feia ? No em costava gaire presentar-me a la sortida juntament amb la resta de 9.200 corredors, la meitat dels quals venien d'arreu del món, i provar de córrer una estona al mig del grup per viure l'ambient i l'eufòria de l'inici de la cursa (tothom està neguitós). El problema era que, paradoxalment i per culpa del descans forçós exigit per poder curar la lesió, les meves cames afrontaven la seva 1ª marató més primes i desentrenades que mai. Vaig decidir anar-hi i començar la cursa amb un bitllet de 5 Euros per poder agafar el metro allà on petés. Amb el tret de sortida, sonava per megafonia la cançó "Barcelona" de la Caballé i el Mercuri que és molt cursi però en aquell moment emocionava. A partir, d'aquell moment .... "narinant" com diria la Trinca, cada vegada amb més sol i més calor.

Passat el Km 30 les cames van començar a fer figa grdualment però no em van impedir seguir corrent a poc a poc fins a l'arribada: Ep !! Això si que és emocionant: Heu d'imaginar els darrers 195 metres que són els que van des de les torres venecianes de la Pça. Espanya fins a mig passeig de M. Cristina, entre els palaus de la Fira, sota la font de Montuic: Tot el públic a banda i banda animant, aplaudint, cridant el nom que duc a la samarreta mentres jo veia l'arc d'arribada al davant i la megafonia donava la benvinguda. Uff !! xorros d'adrenalina per les orelles !!

La foto és del Km. 34, pujant cap el parc de la Ciutadella.

Em sembla que el proper membre de la família que corri els 42,195 Km, de la marató serà un fill del Jordi d'ací a uns anys. No ?