L'Anna ha aconseguit una cosa a la que tots hem aspirat: Tenir el palmó més alt. Quan la padrina ens regalava el palmó sempre ens semblava el més alt i sortíem de casa amb totes les ganes de lluir-lo. Un cop a missa sempre hi havia aquell ximple que el tenia més alt i llavors ens n'adonàvem de seguida que el nostre era molt més bonic. El d'aquell beneit o no tenia un rosari de sucre com el nostre, o el llaç era lletgíssim, o no podia igualar per alt que fos el fantàstic tren de fusta que nosaltres duiem lligat al seu tronc.
Aquest any el palmó de l'Anna era el més alt de molt de tots, ep i el més bonic. I l'ha dut contenta i orgullosa.
Materialment no hi cap a casa dret, l'hem hagut de pujar per l'escala fent maniobres molt complicades perquè naturalment a l'ascensor no hi cabia, a dins el cotxe hem tingut molts problemes per fer-lo entrar ... l'Anna ha aconseguit una cosa a la que tots hem aspirat: tenir el palmó més alt.
