Avui dia 10 de febrer de 2008, en un esplèndid diumenge d’hivern, a les 9 del matí arrencava la Mitja Marató de Barcelona.
Els quatre africans destacats que han guanyat, al Km 7 ó 8 ja portaven un avantatge d’uns 8 minuts respecte la resta dels milers d’atletes coratjosos i envejats per uns quants espectadors que encara no ens havien tret la son de les orelles.
Ha guanyat Jacob Yator (amb 1:01:19 ) i segon Wilson Chebet (a 4 segons amb 1:01:23)
A la foto podeu veure en Thomson Cherogoni (dorsal 4, tercer amb 1:03:39) i Solomon Lorenge (dorsal 5, quart amb 1:03:57)
El primer català -ha estat 6è- Marco Antonio Cepeda Martin de FC Barcelona ha estat 1:09:42
La primera noia Joan Aiyabei -de Kenia- ha estat onzena (amb 1:11:02). La segona noia –espanyola- ha quedat en el lloc 42.
L’últim, en el lloc 3150, ha trigat 2:32:46
No he pogut veure en Jaume, suposo afectat per la lesió muscular als bessons.
2 comentaris:
En James tenia els bessons fumuts. A les sortides dels dos darrers diumenges va haver de plegar abans d'hora, però tot i així tenia moltes ganes de fer la 1/2 marató de Barcelona i es va presentar a la línia de sortida ..... amb diners a la butxaca per si de cas.
Pejots, vaig passar per la Gran Via a quarts de 10, segons el previst, però mentres corria el tram entre Pça Espanya i Pça Tetuan anava distret fent petar la xerrada amb un company i jo tampoc et vaig veure a l'alçada de Muntaner.
El bessó em va aguantar fins el Km. 16 de la carrera a l'alçada del Forum i vaig haver de plegar al Km 17 amb molts dolors i molt dolor al cor, perquè anava la mar de tranquil·let i bé i estava reservant forces per apretar els 4 Kms finals.
Per tornar on tenia la moto, vaig agafar el metro a l'estació Llacuna al Poble Nou. Com que tenia la moto al punt d'arribada, vaig haver de viure tota l'eufòria dels corredors que anaven acabant la carrera contentíssims. Collons, quin frustre ser allà al mig coix sense haver pogut acabar.
Dilluns a primera hora del matí vaig trucar a can Ardèvol per demanar cita a veure si m'apedaça, però no tenen cap hora lliure fins d'ací a dos divendres.
A veure si quedo tan curat com en Martí...
Ho sento, no et vaig veure.
PereJoan
Publica un comentari a l'entrada